Xiu 4. Llengua i literatura

Hola, diari 14 de setembre Avui ha començat el curs; quasi no he dormit pensant en l'inici de les classes. He estat el primer d'aixecar-me, m'he vestit ràpidament i he anat a despertar els pares. El pare, en adonar-se que ja estava vestit, s'ha posat a riure; devia fer-li gràcia veure'm ja preparat, quan normalment em costa molt despertar-me. Sempre m'han de cridar dues o tres vegades. [...]

Una cacera singular La Núria, per celebrar l'èxit de la cacera, es va menjar dues o tres preses de xocolata. Havia aconseguit atrapar un tros de mar. Mentre els pares es banyaven, ella ­s'havia estirat damunt d'una roca i quan aquell esquitx de mar s'hi va apropar el va saber agafar d'una revolada i el va posar dins d'una ampolla. El mar presoner feia força contra la gàbia, però el vidre en sabia resistir l'embat. [...]

La sopa d'all PICANYOL: "La sopa d'all. Llegenda catalana", Cavall Fort, núm. 1049-1050, abril del 2006.

El camí que es va perdre Tots els camins porten a algun lloc: surten d'un poble i van passejant fins al poble veí; o s'escapen d'un mas i volten pels horts; o baixen saltant des d'una ermita fins que arriben al mar. Però una vegada, hi va haver un camí que es va perdre. Era un camí jovenet, que sortia d'un molí i que encara no havia fet el seu recorregut gaires vegades. [...]

La bruixa de l'hivern Ara llegiràs un conte argentí. Passa als Andes, una serralada molt alta que recorre tota la costa oest de l'Amèrica del Sud, passant per Xile, Argentina, Perú, Bolívia, Equador, Colòmbia i Veneçuela. A més del castellà, en aquests territoris s'hi parlen altres llengües: el quítxua, el tupí-guaraní i l'aimara en són les més importants. Per a la gent que viu a les muntanyes, l'hivern pot ser molt dur. [...]

Cares aterridores Les pintures per a la cara són fàcils d'utilitzar, però cal temps per aconseguir un bon resultat. Prova diferents estils en un paper i després convenç un amic perquè et deixi maquillar-li la cara. Advertència: les pintures facials embruten molt; per tant, cal tenir draps a mà. Jane BULL: "Com fer cares aterridores", El llibre de les disfresses (adaptació). Barcelona, Ed. Molino, 2002.

Fem teatre En aquesta escola ja fa dos cursos que els alumnes del cicle mitjà preparen una obra de teatre per als alumnes de P5 i del cicle inicial. És una activitat que esperen amb il·lusió tant els alumnes grans com els petits. Els porta molta feina, però el resultat s'ho val. Avui a l'hora de tutoria els alumnes de 4t començaran a parlar d'aquesta activitat.

Estimat Baldovino Vaig conèixer la Violeta ara fa un any. De tan fi que tenia el pèl, de seguida me'n vaig enamorar. Era una gata intrèpida, no tenia por de res. Jo, que més aviat sóc tranquil i casolà i dormo moltes hores, no entenia com m'havia pogut enamorar d'una gata que no parava ni un minut al mateix lloc. Un dia que estàvem assegudets, tranquils, bevent una taronjada, em va dir: –Mira, gatet meu, demà me'n vaig a San Francisco. [...]

L'auca de Sant Jordi Basat en Ramon CUÉLLAR i Joan VILAMALA: "Auca del Llibre i la Rosa" (adaptació), La paret de les auques, http:/www.auques.cat, 2004. Consultat febrer 2012.

Els mosquits Introducció Després de molts anys d'estudis i d'invertir-hi molts diners, de vegades els investigadors arriben a conclusions poc determinants. Molta gent s'adona que aquests insectes impertinents tenen un sentit especial per localitzar les seves víctimes i per escollir unes persones i no d'altres. [...]

L'entrevista: Joana Raspall Una vida a Sant Feliu Joana Raspall ha tingut una vida força tranquil·la que ha dedicat a la seva gran família, a llegir i a escriure. Va néixer a la Barceloneta el 1913, però gairebé sempre ha viscut a Sant Feliu de Llobregat. Va fer els estudis de bibliotecària i es va casar amb el doctor Cauhé, metge del poble, amb qui va tenir quatre fills. [...]

La guineu i els venedors de peix Un dia d'hivern molt fred la guineu busca alguna cosa per menjar, però, tot i que ha recorregut camps i boscos, no troba res per fer un mos. Llavors sent soroll de carros, i una olor deliciosa de sardines fresques li comença a fer pessigolles al nas. Són els venedors que tornen del port, i els seus carros estan farcits de paneres que vessen de peix pertot arreu. De sobte la guineu ha tingut una idea. [...]